Què fas amb les targetes o bolis que rebs?
🪞 T’han dotat una targeta?
A vegades, la vida ens dona targetes.
Algunes són físiques —una invitació, una nota, una targeta de visita.
Altres són més subtils: una proposta, una idea, un comentari inesperat.
No és tan important quantes targetes rebem,
com veure-les com una oportunitat per observar amb curiositat què passa dins nostre quan en rebem una.
💳 El gest
Potser has rebut una targeta de Ser Endins…
i després t’he preguntat, amb un somriure:
“Per què l’has agafat?”
Algunes persones responen: “Perquè me l’has donat.”
Sovint actuem així: per inèrcia, per educació, per por de semblar malament.
Però també podríem mirar-ho d’una altra manera:
Podia no agafar-la, i tanmateix, ho he fet.
Què m’ha mogut a fer-ho?
Quanta presència hi havia?
Aquest instant de consciència converteix el gest en un mirall.
Una oportunitat per veure’t en acció.
🖊️ El joc del boli
M’ho van explicar, un dia, amb un boli, com una dinàmica d’un taller.
Quan algú te n’ofereix un, gairebé sempre l’agafes sense pensar.
Ho fas automàticament, com si fos el que toca.
Però si t’haguessin ofert un boli brut o sense tinta, potser no l’hauries agafat.
Així doncs, era una tria —encara que inconscient.
Si el boli és una metàfora,
la vida ens ofereix bolis de moltes formes:
propostes, paraules, oportunitats.
El primer pas és veure-ho.
El segon, sentir-ho amb el cos.
Si observes aquest moviment,
potser notaràs una petita tensió a la mà,
o un impuls al pit, o una lleugera curiositat al ventre.
Tot això també és informació.
És la vida parlant a través teu.
🌸 La invitació
Et proposo un petit experiment:
durant uns dies, observa les targetes o bolis que t’arriben —reals o simbòlics.
Respira.
Nota què passa al teu cos:
es contrau? s’obre? s’il·lumina? s’apaga?
No busquis el “per què”.
Només escolta’l.
El cos sempre sap abans que la ment.
No és una anàlisi, és una escolta.
No és pensar, és tornar a habitar-te.
Anota què t’arriba, com reacciones i què en fas.
No jutgis res. Només mira amb curiositat.
🌙 Mirar abans d’actuar
No és la targeta o el boli el que importa,
sinó l’espai des d’on la reps.
Quan observes i sents abans d’actuar, la vida s’expandeix.
Els gestos petits esdevenen finestres cap a la consciència.
I potser descobriràs que totes les targetes que t’arriben
t’estan convidant al mateix lloc:
t’estan mostrant qui estàs essent perquè miris endins.
🌿 Una passa més endins
Si aquest joc t’ha fet mirar d’una altra manera,
potser és moment d’anar una mica més endins.
✨ Mini-taller gratuït: “Desidentifica’t — la pràctica de mirar sense jutjar.”
🌱 Sessions de coaching transpersonal (dues de gratuïtes per començar el camí).
🟩 Apunta’t al proper taller
🟩 Demana informació sobre el procés de coaching
ser endins 