.
No sabia com.
Només sabia que ho volia fer.
Va ser durant un taller anomenat “Empezando”, conduït per la Dra. Marta Schröder (amaiticentre.com), que alguna cosa molt profunda va fer clic dins meu.
Ella va dir-nos que, després de més de deu anys, aquell era l’últim cop que el feia.
Em va sortir de dins explicar-li:
“No sé com ho faré, però vull compartir tot això.
Vull fer tallers. Vull acompanyar.”
I em va explicar una cosa que encara avui ressona dins meu.
Quan, anys enrere, ella mateixa havia dit a la seva mentora que no entenia per què la gent no anava directament “a la font”, la Consuelo Matín li va respondre:
“Hi ha gent que necessita escoltar el missatge tal com el transmets tu.”
Jo no sabia què podia aportar, però…
aquelles paraules van arrelar dins meu com una llavor.
No sabia quan ni com floriria. Però ara comença a fer-ho.
Han sorgit uns tallers plens de connexió i vivències.
Han sortit contes que m’han permès mirar endins i treure fora,
des de l’observació, la vivència i l’amor.
Amb honestedat, paciència i compassió, he mirat
totes aquelles parts de mi que volia amagar,
per acceptar-les… i desidentificar-me amb elles.
I ara, mentre escric, mentre visc, mentre creo,
puc reconèixer que el que em mou és la necessitat profunda de ser jo.
Ser Endins neix d’aquesta llavor.
No com una còpia, sinó com una forma pròpia, humil, viva.
Una invitació a tornar a casa, a mirar cap endins,
a reconnectar amb allò que és real, desfent tot allò que no ho és.
És el meu camí, i alhora un espai compartit.
Un record que no cal ser impecable per començar.
Que es pot caminar amb por, amb dubte… amb amor.
I sí…
Demano ajuda a la vida perquè això que m’habita pugui ser útil,
i arribi a qui ho pugui acollir com una llum suau enmig del seu propi camí.
Això és Ser Endins.
Gràcies per llegir.


Deja un comentario